miércoles, 4 de julio de 2012

Lactància

Desde el moment en que surt el bebe, tant sigui per part natural com per cesaria, si el que vols es donar el pit, el millor es fer el contacte pell amb pell i el nado s'agafa rapidament, al propi hospital si ho demanas ho fan.
Jo en els dos cops vaig decidir lactancia materna, vaig veure que la recuperació de la cesarea va ser molt ràpida i vaig pensar doncs amb el segon el mateix, i no se si es perque tot està més dilatat, pero la recuperació triga una mica més, i segons el temps que hi hagi entre un nadó i un altre el temps encara es més gran, no es per desanimar, però es la realitat.
Quan es parla de la lactància materna hi ha els contres, les mastitis i les clivelles, pot ser que surti com que no.
Puc asegurar-vos que pot sortir al principi de la lactància, que es el més comú, pero també quan es fan més grans, perque canvien de possicions, mengen menys al donar l'alimentació complementaria, poden ser per moltes causes, però si el dolor el notes no esperis, com més ràpid t'atenguin més ràpida es la solució i pots continuar amb la lactància.
Quan vulguis interrompre la lactància, s'ha de fer progressivament, si tens previst parar als divuit per exemple doncs als setze mesos vas reduint poc a poc tant la llargada de la toma com les freqüencies i així el dolor es molt lleu, si ho fas de cop es noten les pujades de llet, a sobre t'has de treure la llet a mà, per no estimular, perque arriba un moment que el dolor i la tensió del pit són insoportables.
En molts llocs he llegit que el pit a part de ser alimentació es vincle afectiu, i aixó es una veritat com un temple.
De la lactància artificial no puc parlar, ja que no he donat a cap fill.

Part

Per mi aquest moment és el que més recordo, sempre es diu que es perd rapid el record d'aquest moment, perque es el mes doloros.
Si que es veritat que es el mes doloros, pero el record que et queda no es el del dolor, sino el moment en que esta sortint, o les intuicions que tens sobre el nado.
M'explicare, jo tinc dos fills, el primer va neixer per cesarea, despres de dinou hores entre la sala de dilatació i de parts. I en aquell moment vaig tenir la intuició que el bebe em demanava que no empenyes, i just, m'enrecordo que la llevadora es va possar a sobre meu per ajudar que el fetus baixes i de cop va donar un cop de peu al pulmo el nen i vaig pensar que alguna cosa no anava bé, i efectivament quan el van treure la criatura portava  cuatre voltes de cordo al coll, si hagues fet cas en aquell moment de que empenyes, m'hagues carregat el meu fill.
En canvi en el segon part va ser cosa de una hora i mitja, arribar, la ginecologa mirar-me i dir-me que era part inminent, jo en aquell moment tenia el record de l'anterior i vaig pensar que anava per llarg, llavors va arribar la llevadora preguntant quina sala de dilatació i va dir la gine que directe sala de parts, llavors les meves sensacions amb el bebe es van possar en marxa i vaig notar com demanava sortir, no com l'altre, que no es movia, que s'havia quedat com una pilota a la panxa.
La manera que funciona el contacte  es desde l'embaraç, que vas parlant amb el bebe posant-li la ma, i a l'hora que t'estan preparant pel part s'ha de fer el mateix, tu quedes mes relaxada al notar el bebe i es com dir, ara es el moment.