Lactància

Desde el moment en que surt el bebe, tant sigui per part natural com per cesaria, si el que vols es donar el pit, el millor es fer el contacte pell amb pell i el nado s'agafa rapidament, al propi hospital si ho demanas ho fan.
Jo en els dos cops vaig decidir lactancia materna, vaig veure que la recuperació de la cesarea va ser molt ràpida i vaig pensar doncs amb el segon el mateix, i no se si es perque tot està més dilatat, pero la recuperació triga una mica més, i segons el temps que hi hagi entre un nadó i un altre el temps encara es més gran, no es per desanimar, però es la realitat.
Quan es parla de la lactància materna hi ha els contres, les mastitis i les clivelles, pot ser que surti com que no.
Puc asegurar-vos que pot sortir al principi de la lactància, que es el més comú, pero també quan es fan més grans, perque canvien de possicions, mengen menys al donar l'alimentació complementaria, poden ser per moltes causes, però si el dolor el notes no esperis, com més ràpid t'atenguin més ràpida es la solució i pots continuar amb la lactància.
Quan vulguis interrompre la lactància, s'ha de fer progressivament, si tens previst parar als divuit per exemple doncs als setze mesos vas reduint poc a poc tant la llargada de la toma com les freqüencies i així el dolor es molt lleu, si ho fas de cop es noten les pujades de llet, a sobre t'has de treure la llet a mà, per no estimular, perque arriba un moment que el dolor i la tensió del pit són insoportables.
En molts llocs he llegit que el pit a part de ser alimentació es vincle afectiu, i aixó es una veritat com un temple.
De la lactància artificial no puc parlar, ja que no he donat a cap fill.